Classificació dels terres segons la seva lliscabilitat

Tots els paviments haurien de complir amb la normativa vigent relativa a la resistència al lliscament (R_d) o lliscabilitat d’una superfície. Aquesta exigència dependrà del tipus d’activitat a desenvolupar sobre el mateix. A Espanya, el Codi tècnic de l’edificació defineix el Pèndol de fricció UNE-ENV 12633: 2003 com a únic mètode legalment exigible per a la determinació del valor de la resistència al lliscament/relliscositat dels paviments polits i sense polir. La normativa es recull en l’apartat DB SUA-1 (Documents Bàsics per a Seguretat d’ús i accessibilitat: Seguretat davant del risc de caigudes) del CTE (Codi Tècnic de l’Edificació), l’última revisió és de desembre de 2014.

Segons l’indicat en l’apartat 12.1 Exigència bàsica SUA 1: Seguretat davant del risc de caigudes,es limitarà el risc que els usuaris pateixin caigudes, per la qual cosa els terres seran adequats per afavorir que les persones no rellisquin, ensopeguin o es dificulti la mobilitat. El Codi, amb la finalitat de limitar el risc de lliscament, es refereix als sòls dels edificis o zones d’ús residencial, Públic, Sanitari, Docent, Comercial, Administratiu i pública concurrència, excloses les zones d’ocupació nul·la definides en l’annex SI A del DB SI. Es classifiquen, en funció del seu valor de resistència al lliscament R_d, d’acord amb el que estableix la següent taula:

Tècnic d’Applus+ realitzant un assaig.