Macrofibra polimèrica estructural

L’ús de fibres polimèriques no és res de nou dins el camp dels formigons. Es coneix al nostre país des de fa anys l’ús de fibres curtes, orientades de forma aleatòria dins de la massa del formigó, les quals controlen la fissuració plàstica del mateix. No obstant això, aquest tipus de microfibres un cop el formigó està endurit, deixen de tenir un paper rellevant i pràcticament no intervenen com a reforç del formigó endurit.

Conegut aquest problema, s’han dissenyat un nou tipus de macrofibra de material sintètic, barreja de poliolefines (polipropilè i polietilè), d’elevada resistència i alt mòdul elàstic que es distribueix en la matriu del formigó, com a reforç estructural, proporcionant ductilitat i resistència a la fatiga i l’impacte la qual influeix positivament en el comportament estructural del formigó, un cop endurit. Alguns dels defectes que presenta el formigó tradicional (fissuració, fragilitat, escassa ductilitat, comportament davant del foc, etc.) poden reduir-se de forma notable incorporant aquestes fibres polimèriques estructurals, que afegides al formigó, es dispersen en la massa donant un material més uniforme i homogeni, provocant un important reforç de la matriu del formigó. L’efectivitat i l’acció d’aquest reforç, així com la transmissió de tensions depenen molt del tipus de fibra emprada i de les seves característiques fisicomecàniques.

Com és àmpliament conegut el formigó presenta una sèrie d’avantatges com són:

• Treballa excel·lentment a compressió.
• Element durador
• Bastant estable
• Material no deformable

Però també presenta una sèrie de deficiències, com són:

• Problemes a tracció.
• Problemes a flexió.
• Problemes a impactes.
• Comportament davant del foc.

Per millorar els problemes a flexo-tracció i a impactes, de manera tradicional s’han incorporat al formigó les malles electrosoldades i/o les fibres metàl·liques, proporcionant una trencaments menys fràgils i un augment en la tenacitat del formigó.

El formigó reforçat amb macro-fibres polimèriques presenten similars càrregues de fissuració i similars comportaments post-fissuració emprant dosificacions molt més reduïdes.

Les fibres milloren respecte al formigó sense fibres lleugerament a primera fissura així com una excel·lent millora post-fissuració.

Reiterant el que s’ha dit anteriorment, tot i que l’efectivitat i l’acció d’aquest reforç, així com la transmissió de tensions depenen molt del tipus de fibra emprada i de les seves característiques fisicomecàniques, una dosificació de 4,5 kg/m³ de macro-fibres polimèriques estructurals pot arribar a equivaler a 27 kg/m³ de fibres metàl·liques d’extrems conformats, o el que és el mateix, a 39 kg/m³ de fibres metàl·liques corrugades.