El paviment de formigó imprès és us sistema amb el qual s’utilitzen motllos amb diferents dissenys per a estampar el formigó a nivell superficial, i d’aquesta manera i amb l’ajuda de ciments especials pigmentats, s’imita l’aspecte d’un material natural com la pedra o la fusta.

L’habitual és utilitzar-lo en exteriors. Es sol instal·lar en jardins, parcs, patis, rampes, aparcaments, perímetres de piscines, zones comuns en comunitats de veïns… La varietat de dissenys i colors és amplíssima. Per a ampliar la informació, podeu consultar aquesta galeria d’imatges de paviments de formigó imprès.

També és possible la seva instal·lació en vertical, realitzant revestiments murals imitant materials naturals. Per a ampliar la informació, podeu consultar aquesta altra galeria d’imatges de formigó imprès per a parets.

Disposar d’una superficie de suport ben anivellada i compactada és un factor clau que afectará al comportament i a la durabilitat del futur paviment. Disposar d’una base sense cap capa de terra vegetal ni arrels superficials, i una compactació realitzada amb el grau d’humitat adequat, contribuirà a què el paviment tingui una llarga vida en servei.

Malgrat tècnicament treure un assaig de compactació Proctor per a un paviment imprès residencial per a un client particular pot ser un tant extremat, és important assegurar, almenys de forma visual, una correcta compactació del terreny.

El dimensionat del paviment també és un factor decisiu. És vital que aquest sigui el més homogeni possible. En aquest sentit, cal disposar de les pendents necessàries des de la base del terreny, a fi d’assegurar els mateixos gruixos en tota la superfície i, en especial, a les vores.

Millores a nivell perimetral. Utilitzar una junta de poliestirè expandit en entregues i trobades com murs o parets, ajudarà positivament a poder dilatar i contraure al formigó minimitzant restriccions.

En segon lloc, utilitzar perfileria metàl·lica embeguda actuant com a encofrat perdut. Proporcionarà un plus de resistència envers a la fragilitat d’un cantell viu desprotegit, una vegada tret el regle que feia d’encofrat.

En tercer lloc, plantejar el grau i la disposició de pendents adequades per a la correcta evacuació d’aigües pluvials.

En darrer lloc, utilitzar el motlle que aporti la textura adequada per a l’espai i ús. Textures més grabades, per exemple la clàssica llamborda que es posa a les rampes, solen ser més difícils de nejetar i més lentes d’evacuar aigües, envers a la seva millor prestació antilliscant.