Pistes poliesportives
Revestiments esportius per a interior/exterior, sobre suport d’aglomerat asfàltic anivellat i compactat i segellat amb slurry.
Llegeix-ne més
Actualment hi ha un nombre creixent de sectors en els quals és necessari controlar les partícules que hi ha en suspensió en l’aire per evitar contaminacions que puguin alterar la qualitat del producte i fins i tot provocar possibles infeccions. És el cas de la indústries farmacèutica i de cosmètica, els hospitals o clíniques, l’àmbit alimentari, la indústria electrònica, la micromecànica, l’espacial, la química o el sector òptic, entre d’altres.
Una sala blanca, o sala neta (en anglès, clean room) és una sala especialment dissenyada per obtenir baixos nivells de contaminació. Aquestes sales han de tenir els paràmetres ambientals estrictament controlats: partícules en aire, temperatura, humitat, flux d’aire, pressió interior de l’aire, il·luminació. Una de les desavantatges de les sales blanques és l’alt cost tant d’implementació com d’operació, la qual cosa restringeix el seu ús a indústries de gran escala.
Les sales netes es classifiquen en funció del nombre i la mida de les partícules permeses per volum d’aire, encara que existeixen diverses normatives al respecte. Així, la US FED-STD-209E fa referències a sales de “classe 100” o “classe 1.000”, per exemple, i indica el nombre de partícules de 0,5 micres (µm) o més grans que es permeten per cada peu cúbic d’aire. La norma ISO 14644-1, per la seva banda, classifica les sales entre ISO 1 i ISO 9.
En el cas del sector farmacèutic és més habitual classificar les sales blanques en graus: A (zona on es realitzen operacions amb alt risc de contaminació microbiològica), B (entorn per a la zona de grau A en el cas de preparació i omplert asèptics), C i D (zones netes per realitzar fases menys crítiques en la fabricació de productes estèrils).
És molt habitual que aquest tipus de sales necessitin paviments ESD quant al seu comportament electrostàtic.
Deixa el teu comentari